El calçat és una peça imprescindible en l’equipament d’un jugador de tennis, ja que ajuda al tennista a desplaçar-se per la pista amb més comoditat i seguretat. En el tennis, els canvis de sentit i canvis de ritme del desplaçament i de la carrera d’aproximació a la pilota, fan que les bambes per la pràctica del tennis hagin de tenir una sèrie de característiques determinades. Les característiques bàsiques es redactaran a continuació:
Requisits previs
Els calçat en el tennis ens han de reduir la probabilitat de lesions, millorar les prestacions i alhora donar-nos comoditat.
Comoditat
Ens hem de sentir confortables, però aquest confort haurà de tenir en compte que el peu es quedi ben subjectat (de tal manera que eviti que el peu “balli” dintre de la bamba. Per tan la bamba se’ns ha d’adaptar al nostre peu (vegeu apartat de com lligar les bambes))
L’amortiuació
És fonametal, ja que els impactes són molts. Durant la carrera d’aproximació a la pilota (carrera punta-taló) sobre superfícies de tennis a 3,83 m/s, Dixon i Stiles (2002) van recollir forces d’impacte màximes entre el sol i la bamba de 2-2,3 vegades el pes corporal. Durant un partit de tennis s’experimenten molts d’aquets impactes, de manera que la bamba ha de reduir aquests efectes potencialment lesius. Per tant, per elegir el nostre calçat hem de tenir en compte l’amortiuació, però també que aquesta amortiguació no ha de fer perdre excessivament l’estabilitat del peu (control del taló) de tal manera evitarem l’excés de moviment en la articulació subtalar.
Podríem considerar doncs, que existeix un conflicte entre les dues característiques importants del calçat, que són l’amortiuació i el control del retopeu (estabilitat del taló). Molt sovint ens podem trobar bambes que amortiuen de forma molt eficient les forces d’impacte, però per altre banda, també permeten que el retopeu es mogui relativament lliure, i en conseqüència ens pugui provocar diverses lesions.
Càmeres d’aire
No es pot negar que les càmeres d’aire tenen una propietat amotridora molt important (la majoria de tennistes professionals fan servir bambes amb càmeres d’aire), però els tennistes professionals es cambien les bambes cada dos per tres, i per tant aquestes càmeres d’aire no es fan malbé, en canvi, els tennistes amateur, que no es poden permetre el luxe de canviar de bambes cada mes, no es recomana el ús de càmeres d’aire en persones que pesin més de 70 kg aproximadament, la càmera d’aire es fa malbé amb relativa facilitat (la càmera es punxa). Quan passa això, la càmera d’aire no només perd totes les seves propietats amortidores, sinó que en la bamba queda un buit que pot ocasionar lesions i que per tant es converteix en una bamba que no recomenada per la pràctica del tennis.
La sola de les bambes (la fricció)
Les característiques de fricció de les bambes en el tennis ha de aconseguir un equilibri just entre molta i poca fricció. Molta fricció en el moment d’arrancar la carrera d’aproximació a la pilota i en la part final per a poder frenar. Poca fricció en el moment de pivotar, canviar de sentit, ja que una excessiva fricció al girar podria transferir forces rotatòries de la bamba i la superfície al menisc i als lligaments laterals del genoll, augmentant Aixa el risc de lesions.
Les soles de les bambes per al tennis han de tenir unes propietats molt particulars, ja que els patrons de desplaçaments en el tennis són relativament complexes (endavant, enrere lateral, rotacions, pivotacions…) i tot en diferents velocitats i pressions.
Les característiques les soles de les bambes venen donades segons les propietats de la pista (terra batuda, resina sintètica (pista ràpida), gesta natural, gesta artificial).
Terra batuda
Les soles per aquesta mena de superfícies, han de tenir un dibuix que permeti que les partícules toves fluixes s’agrupin dintre dels dibuixos de manera que el coeficient de fricció estigui determinat en major grau per la naturalesa de la superfície situada per sota de les partícules.
Gespa artificial
Es fan servir bambes amb una sola de multitacs curts, que permeten una millor adherencia en la gespa sintètica. Gràcies al elevat nombre de tacs, absorbeixen el impactes i garantitzen un control òptim en els moviments laterals i al còrrer endavant i enrere.
Resina sintètica
Unes bambes especifiques per a pistes de resina sintètica són amb soles qüasibé llises, ja que ens permetrien una màxima adherencia i alhora una màxima acció reacció amb el sol.
La transpirabilitat del calçat
En el calçat, de la mateixa manera que amb les latres peces de roba, han d’evitar el clàssic problema del “efecte hivernacle” , on per l’exessiu aïllament d’un material (per exemple, en nylon dels impermeables) la suor és la que ens deixa ‘xops’. Aquest problema s’ha resolt en gran part gràcies els teixits transpirables. Amb aquests teixits aconseguim un molt bona protecció tèrmica, alhora ens sentirem més còmodes.
Durabilitat del calçat esportiu
Pel que fa a la durabilitat de les bambes, s’ha de tenir en compte que, en general, les bambes, perden un 30% de les seves propietats d’amortiuació d’impacte després d’un cert ús (equivalent a 700 km) per tant, s’han de canviar després d’un temps adequat.
Joel Ramírez
El color
La decisió i el fet d’escollir el color de la vestimenta és essencial: s’aconsella escollir una gama de colors clar quan tingueu de practicar l’esport a l’exterior amb temps calorós.
Cotó, poliester, impermeable...?
Quan arriba el fred, l’equipació adquireix una especial importancia. Protegir-se del fred mantenint la llibertat de moviments que necessitem no és fàcil, però tenint en compte uns detalls bàsics, només cal afinar la elecció.
En les samarretes, de la mateixa manera que amb les altres peces de roba, han d’evitar el clàssic problema del “efecte hivernacle” , on per l’excessiu aïllament d’un material (per exemple, en nylon dels impermeables) la suor és la que ens deixa ‘xops’. Aquest problema s’ha resolt en gran part gràcies els teixits transpirables. Amb aquests teixits aconseguim un molt bona protecció tèrmica, alhora ens sentirem més còmodes.
Per tots nosaltres és coneguda la marca Gore-tex, que va ser el primer i el màxim exponent dels teixits transpirables. Gore-tex ha aconseguit una quantitat de poros per centímetre quadrat de tal tamany que el vapor de la suor es pot filtrar al exterior per evaporació, però la gota d’aigua de la pluja, molt major, no pot introduïr-se.
Les fibres tèrmiques omplen les prendes, i la seva principal virtut es aconseguir “emmagatzemar” aire entre elles que seguidament es calentarà amb l’escalfor corporal i crearà una capa de protecció al fred i d’aquesta manera evitarà la excessiva fuga d’escalfor. Disminuint la pèrdua de calor del cos, disminuïrem el cansament.
Les samarretes més adequades per a la pràctica esportiva són les elaborades amb polyester, ja que disminueixen substancialment el pes de la samarreta (per obtenir més llibertat de moviments, alguns productes estan fets amb polièster lleuger), evita la impregnació de suor.
El tractament Hyglotech limitarà l’aparició de males olors.
Samarretes ajustades? Perquè?
Relacionant amb el mecanisme de les fibres tèrmiques, si la samarreta que vestim és molt ample, l’escalfor corporal s’escaparà per molts llocs, en canvi si la samarreta és lleugerament ajustada, la fina capa d’aire que hi ha entre la samarreta i el cos ens protegirà del fred.
Joel Ramírez
En un pantaló els principals requisits que ha de complir és el de donar-nos llibertat de moviments.
És aconsellables que els pantalons a més de tenir la cintura elàstica, tingui un cordó per ajustar el pantaló a la nostra cintura.
Tot i que sembla evident, però els pantalons de tennis han de tenir butxaques, i aquestes butxaques han de ser suficientment grans per a que entrin i surtin amb facilitat les pilotes de tennis.
Actualment, Rafa Nadal a posat de moda els pirata per a la pràctica esportiva, doncs bé, es poden fer servir per jugar a tennis, però no podem utilitzar uns pantalons pirates normals, sinó els que estan especialment dissenyats per a poder garantir la primera i més important de les característiques dels pantalons, la llibertat de moviments, ja que els camalls són lleugerament més amples que els normals, de tal manera que no impedeix la mobilitat dels genolls.
És aconsellable que els pantalons tinguin les costures planes, per evitar rocedures...
Finalment afegir que amb la binguda del fred, a les botigues especialitzades en material esportiu, hi ha disponibles uns pantalons amb malles incorporades per a millorar l’escalfor corporal i evitar la pèrdua de calor.
Joel Ramírez
Introducció
El sistema venós
Mentres que el sistema arterial té com a funció transportar la sang des de el cor a la perifèria, la sang venosa circula en sentit contrari, és a dir des de la perifèria al centre, reprenent d’aquesta manera la sang al cor.
En les cames, el retorn de la sang venosa al cor, es realitza mitjançant dos sistemes: els sistema venós profund i el sistema venós superficial.
El retorn venós es produeix mitjançant les vàlvules de dintre les venes que impedeixen el retrocés de la sang. En ocasions, degut a que aquestes vàlbules no es tanquen correctament o perquè la llum del vas s’amplia, es comença a formar una variu.
Quan s’afecta al sistema venós superficial rep el no de “síndrome prevaricós o varicós”, depenent d’aquesta insuficiència, es tractarà d’estadis inicials o no.Quan s’afecta al sistema nerviós profund, es desenvolupa una enfermetat denominada “síndrome varicós”.
Què és una variu
Les varius són dilatacions permanents de les venes, localitzades sobretot en les cames.
La paret de les venes està formada per músculs, que es contrauen obligant a la sang a pujar cap al cor i unes vàlvules que impedeixen els seu retrocés.
Perquè apareix?
Les varius estan causades fonamentalment per insuficiència de les vàlvules, que no són capaces de suportar la columna de sang i retornar-la al cor. La sang aturada, exerceix una pressió que dilata la paret venosa.
Com podem evitar l’aparició de les varius? Com podem millorar la circulació de la sang per les postres cames?
Existeixen mitges de compressió elàstica que mitjançant una sèrie de mecanismes afavoreix i permet el transport de la sang des de la perifèria al cor, oposant-se, per tant, a l’acció de la gravetat. D’entre aquests cal destacar la musculatura dels “bessons”, que al contraure’s, sobretot al caminar, exerceix una acció de bombeig de la sang.
Podríem definir a les mitges de compressió elàstica com “un sistema de compressió controlada destinat a les extremitats inferiors amb la finalitat de millorar el retorn venós”.
Per tant, podem concloure que caminant una estoneta cada dia, podem millorar la circulació de les extremitats inferiors i per tant evitar l’aparició de les varius, i per tant, que amb la pràctica d’activitat física també millorarem substancialment la circulació de la sang en el nostre cos.
És a dir, amb la utilització d’uns mitjons adequats per a la nostra pràctica esportiva, podrem evitar aquests símptomes i malalties.
Quines característiques han de tenir els mitjons?
El mitjons han de protegir al peu de possibles rocedures amb el calçat; mantenir els peus a la temperatura adeqüada; deixar transpirar als peus, per tal d’evitar l’efecte hivernacle (on per l’exessiu aïllament d’un material no transpirable, provoca que la suor ens deixi molls i per tant que s’ens refredin els peus).
A més a més, els mitjons també poden ajudar a l’absorció dels cops, ja que en zones específiques dels peus, hi ha una sobreprotecció (vegeu imatges).
Mitjançant el sistema Dri-fit, els mitjons ajuden a mantenir una adequada transpiració dels peus i alhora mentenir la temperatura corporal.
Habitualment, al mercat, els mitjons per la pràctica esportiva estan elaborats amb cotó, polyester, nylon i spandex.
Una breu, però útil indicació és que alhora de posar-nos els mitjons, no ha de quedar cap arriga en el peu, ja que aquesa petita arruga ens pot ocasionar rocedures durant la pràctica esportiva que es poden convertir en butllofes.
Joel Ramírez
