Tècnica
Fonaments tècnics
Primer de tot cal remarcar que en la pràctica esportiva no podem entendre un gest tècnic si rere no hi ha una intenció tàctica, per tant, entendre i treballar la tècnica com un gest aïllat no reportarà bons resultats en el tennis.
El joc de peus
El joc de peus és l’habilitat tecnico-tàctica més important per a assegurar un bon punt d’impacte i guanyar temps. Amb un bon joc de peus, disposarem del màxim temps possible per a poder executar de manera més eficaç: control + potència, alhora, farem disminuir al màxim el temps disponible del contrari per tal de que sigui menys eficaç.
La mobilitat
Entenem com a mobilitat l’activitat bàsica de moure els peus, l’equilibri corporal i les tècniques de cursa a partir de la posició de preparat del jugador per anar a buscar la pilota.
Alhora ens referim a les diferents formes de desplaçament a l’ample i al llarg de la pista de tennis
- Desplaçaments laterals (defensius o neutres)
- Desplaçament endavant (atacar la pilota i dirigir-se a la xarxa)
- Desplaçaments en diagonal i endavant (per atacar les volees a la xarxa)
- Desplaçaments de costat o enrere (per els globus o per l’esmaixada)
- Desplaçaments girant-se d’esquenes al contrari (des de la xarxa al fons per a fer un contraglobus)
La posició de preparat
Aquesta posició és la forma en que el jugador ha d’esperar la pilota, d’aquesta manera pot reaccionar ràpidament davant els indicis de la posició del contrari i així avançar-se a l’acció del contrari.
Descripció de la posició de preparat
- Frontal a la xarxa
- Genolls lleugerament flexionats i lleugera inclinació del tronc per tal de baixar el centre de gravetat.
- Peus separats a l’alçada de les espatlles i recolzant el peu sobre la part davantera dels peus
- El cap sempre la mantindrem recte per a tenir una perfecte panoràmica del contrari.
Unitat de gir
Partint de la posició de preparat, és el moviment immediat que hem de fer a la vegada al moure el peu del costat del cop i les espatlles en direcció cap a on s’ha de colpejar la pilota.
La cursa
Carrera d’aproximació a la pilota.
El càlcul d’aquesta carrera depèn sempre de l’observació de la pilota (segons si la colpegem de volea o bé després del bot.
Per a poder realitzar una bona cursa, es recomana fer passes curtes a la sortida, llargues durant el desplaçament i curtes en la fase final d’aproximació per aturar el cos i equilibrar-lo.
Col·locació bàsica dels peus
Com a regla bàsica, els peus estaran alineats o igualats, mai creuats en el moment de colpejar la pilota..
La recuperació del centre
És la norma bàsica dels desplaçaments en el tennis: Recuperar el centre el més aviat possible.
Considerarem com a centre bàsic el lloc situat darrere de la marca central de la línia de fons.
Joel Ramírez
Les empunyadures
Prendrem com a punts de referència de la mà per a explicar les diferents empunyadures el carp inferior dins el palmell de la mà i la polpa del dit índex.
Pel que fa a la raqueta, cal conèixer cadascuna de les zones de l’octògon que conforma el puny del mànec de la raqueta i així relacionar la prea segons els punts de referència de la mà i les zones de recolzament en l’octògon.
Continental o martell
Cal agafar la raqueta com si volguéssim clavar in clau amb el marc de la raqueta, per tant, la posició del carp inferior de la mà ha d’estar recolzat al centre del plà superior del mànec, tot Separant lleugerament el dit índex del puny.
Al esser una empunyadura intermèdia, permet realitzar la totalitat dels cops; per aquest motiu és la empunyadura que es fa sevir en la iniciació.
L’est de dreta i de revés
- L’est de dreta
El carp inferior de la mà el situarem damunt del costat superior dret del puny de la raqueta (en perpendicular al terra).
Aquesta empunyadura afavoreix el cop de dreta en qualsevol situació.
- L’est de revés
El carp inferior de la mà el situarem completament al damunt del plà superior del puny (raqueta en perpendicular al terra).
Aquesta empunyadura afavoreix el colpeix de revés “plà” i liftat per a pilotes de bot mig i baix.
Empunyadures oest
Es podria dir que les preses oest són l’exageració de les est. Aquestes empunyadures tot i ser una mica forçades donen molta força al colpeix de la pilota.
- L’oest de dreta
Situarem el carp inferior de la mà al cantó inferior dret del puny (raqueta en perpendicular al terra).
Afavoreix el cop de dreta amb gran càrrega de liftat i el joc amb pilotes de bot alt.
- L’oest de revés
El carp inferior de la mà va més enllà i cap a l’esquerra del puny que la presa est de revés, sense un límit predeterminat.
Empunyadures intermèdies
Quant per motius de mètode o comoditat, hi ha hagut canvis d’empunyadura per adaptar-se a les comoditats del jugador parlarem de preses “semis”: semi oest, semi est, etc.
Empunyadures del revés a dues mans
De manera general hi ha dues formes d’agafar la raqueta per a realitzar el revés a dues mans
- Mètode recomanat
La mà hàbil (considerarem la dreta) té l’empunyadura continental, i està situada a la part més baixa del mànec. La mà no hàbil (considerarem esquerra) situada a la part alta del mànec i amb empunyadura est de dreta.
- Mètode fals
Ambdues mans agafen la raqueta amb la presa est de dreta.
Joel Ramírez
Principis biomecànics
En la fase de preparació, armat i colpeix del drive / dreta i el revés s’hi veuen involucrats els següents principis biomecànics
- Principi de la força inicial: Amb el retrocés de la raqueta, es pre-estira la musculatura que intervé en el moment de colpeix (cames, malucs, espatlles i braços); aquest pre-estirament provoca un emmagatzemament d’energia elàstica. Durant l’estirament i la fase de major tensió, la musculatura es troba en situació de contracció excèntrico-isomètrica. La musculatura posseeix en aquesta forma de contracció els valors de força més elevats, que causen una acceleració elevada al principi del moviment endavant, per tant el moviment s’inicia amb una força elevada (Principi de la força inicial). És molt important que no es produeixi cap retràs temporal en el moment d’inversió del moviment, ja que pauses de més de 0’3 segons disminueixen significativament el emmagatzematge d’energia elàstica.
- Principi d’acció reacció: Aquest principi involucra sobretot el tren inferior, i sobretot en la flexió del genolls mitjançant la qual llençarem el pes endavant i baixarem el centre de gravetat buscant equilibri, realitzant una major pressió sobre la superfície, afavorint el principi d’acció-reacció basada en la Llei de Newton en que qualsevol força que actua sobre una superfície rígida (sol), provoca una força de reacció i en un sistema lliurement mogut, qualsevol moviment rotatori d’un segment en una direcció concreta, provoca la rotació d’un altre segment en una altre direcció.
- Principi de coordinació d’impulsos parcials: El impuls de la raqueta és el resultat dels impulsos parcials procedents de les cames, tronc, espatlles, braç i mà. Aquest principi requereix que per a desenvolupar un impuls molt elevat del cap de la raqueta durant el moviment de colpeix amb el previ moviment per a agafar impuls, la acceleració dels elements d’impulsió no es produeixin abans de l’acceleració del tronc. Per tant, primer s’acceleren els segments amb més massa corporal i més distants de la mà (cames, tronc..). Mitjançant això aconseguim que el moment angular que es transmeti al següent element dels sistema donant-li més velocitat angular. L’últim segment (el canell) rep una gran velocitat angular.
- Principi de la conservació de la quantitat de moviment: Una trajectòria exacte del cap de la raqueta té molta importància.
El increment i manteniment de la velocitat angular de la raqueta durant la seva trajectòria compleixen aquest principi.
- Principi de recorregut òptim d’acceleració: En un moviment corporal que necessita gran velocitat final, s’ha d’aprofitar la longitud òptima de la trajectòria d’acceleració. En major recorregut, major velocitat final, per tant haurem de buscar una amplitud de moviment; per altre banda també necessitem en la mateixa mesura control. Per tant, haurem de buscar el recorregut més ampli possible sempre i quant no perdem control.
Per a generar major acceleració inicial, haurem de buscar gestos on la massa a accelerar estigui prop del punt de rotació (moment de força = força x distància) amb la finalitat de realitzar menys esforç i més velocitat.
- Mòdul, direcció i sentit de les forces: gràcies a programes informàtics específics es poden visualitzar els vectors de direcció i sentit de força dels diferents punts articulars. Si la raqueta no viatge en una direcció adequada, les probabilitats d’efectuar un bon impacte es redueix afectant a la consistència. Amés a més, mitjançant la visualització dels vectors de direcció i sentit de força dels diferents punts articulars, es pot comprovar que la resultant final és major com més coincideixin els vectors de força, o dit d’una altre forma, quant més coincideixin la raqueta i la direcció de la pilota.
Joel Ramírez
Fases dels cops
- L’arc de colpeix
- Les fases de l’arc de colpeix
- Sortida cap a la pilota
- La unitat de gir
- Raqueta enrere
- Punt inflexió
- Raqueta endavant
- Impacte amb la pilota
- Acompanyament
- Acabament i equilibri
- Recuperació del centre
Aquestes fases són comunes en tots els cops
Classificarem la seqüència dels cops en
- Accions principals
- El punt d’impacte
- Empunyadura ben subjectada en el punt d’impacte
- Mirar la pilota
- Accions secundaries
- Raqueta enrere
- Circulació de la raqueta dins d’un traçat senzill
- L’acompanyament del cop
- L’acabament del cop
- Accions auxiliars (auxiliars de les dues primeres)
- Presa o empunyadura adequada
- Flexió del genolls
- Cos de costat
- Guiar i equilibrar el cos amb el braç contrari
- Cap recte
- Rotació del cos
Accions principals
El punt d’impacte
Es fonamental per a saber tocar bé la pilota. Considerarem impacte el moment en que posem en contacte la raqueta i la pilota, aquest contacte es produeix durant 4 mil·lèsimes. En el moment d’impacte les cordes miren a la pilota, mai a baix, ja que el marge d’error s’estableix en 5º d’inclinació de la raqueta.
Tots els moviments abans del colpeix van orientats a aconseguir un bon punt i moment d’impacte i una correcte trajectòria i velocitat de la raqueta; el que succeeix després del colpeix (acompanyament i acabament el cop) és conseqüència de l’anterior.Empunyadura ben subjectada en el punt d’impacte
Durant la preparació del cop, tindrem una presa més aviat relaxada (per afavorir el principi de la conservació de la quantitat de moviment, on el canell és l’últim segment corporal en transmetre la velocitat al cap de la raqueta, i amb la relaxació afavorirem l’acció reacció del canell imprimint més velocitat al cap de la raqueta).
També fent referència al principi de coordinació d’impulsos parcials, requereix que per a desenvolupar un impuls molt elevat del cap de la raqueta, cal accelerar primer els segments amb més massa corporal i més distants de la mà; d’aquesta manera aconseguirem que el moment angular es transmeti al següent element del sistema donant-li més velocitat angular, per tant, el últim segment (el canell) rep una gran velocitat angular.
Just abans del impacte amb la pilota cal pressionar la empunyadura per a que durant el impacte hi hagi una resposta ferma i evitar una possible desviació de la trajectòria de la pilota.Mirar la pilota
Degut a que el moment d’impacte sols dura unes 4 mil·lèsimes de segon només hi ha temps per a mirar la pilota (tot hi que no es podrà veure el impacte degut a la convergència centrada del focus dels dos ulls) tot seguint-la hi haurà més garanties de tocar-la correctament.
Accions secundaries
Raqueta enrere
Ho fem per tal de cercar el impuls per posteriorment dur-la endavant. En cada colpeix hi ha una manera ideal de dur la raqueta enrere, que serà la que ens permeti un moviment econòmic i alhora eficaç per copejar bé.
Circulació de la raqueta dins d’un traçat senzill
En iniciació, es busca un traçat senzill i rectilini, en canvi, en el tennis avançat, es buscarà una major amplitud per tal d’aconseguir més força (cal trobar un equilibri entre amplitud – força – control).
L’acompanyament del cop
En aquesta fase la raqueta segueix la direcció de la pilota després del impacte. Hem d’aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat.
L’acabament del cop
És el punt on la raqueta s’ha situat una vegada acabat el cop, seguint la inèrcia del cop i així culminant el moviment natural per sobre les espatlles i darrere del clatell.
Accions auxiliars (auxiliars de les dues primeres)
Presa o empunyadura adequada:
Segons característiques del jugador i segons la seva comoditat li aconsellarem una presa determinada.
Relacionant amb els objectius bàsics de la tècnica, hi ha d’haver una correcte execució a nivell biomecànic, alhora no ha de ser perjudicial per el jugador (per molt eficaç que sigui) degut al elevat volum de treball que es realitza al tennis, és per això que cal tenir una presa adequada.Flexió del genolls
Part fonamental en el colpeix, ja que llançarem el pes endavant i baixarem el centre de gravetat buscant equilibri, realitzant una major pressió sobre la superfície, afavorir el principi d’acció-reacció basada en la Llei de Newton en que qualsevol força que actua sobre una superfície rígida (sol), provoca una força de reacció i en un sistema lliurement mogut, qualsevol moviment rotatori d’un segment en una direcció concreta, provoca la rotació d’un altre segment en una altre direcció.
A la vegada també millorarem la capacitat de reacció i poder veure la pilota des d’una perspectiva més propera a aquesta.
Cos de costat
Com em dit abans, s’ha d’intentar augmentar el temps en que la raqueta viatja en direcció a la pilota per tal de augmentar les probabilitats de colpeix, per tant, si ens col·loquem de costat, el jugador es lliure del perill de donar a la pilota una direcció errònia ja que hi haurà aplanament de l’arc, i la raqueta viatjarà més estona en direcció a la pilota.
Guiar i equilibrar el cos amb el braç contrari
El braç contrari, per una banda, ajuda al jugador portar la raqueta enrere, ja que en la fase de preparació del colpeix, l’espatlla del braç no hàbil la llencem endavant juntament amb el braç no hàbil tot rotant el tronc.
Per altre banda, el braç contrari també té la funció d’equilibrar el cos en tot els transcurs de la preparació, colpeix i acabament del cop.
Finalment, en el revés a una mà, el braç contrari, serveix per bloquejar les espatlles en l’acabament del cop.Cap recte
El cap també és una peça fonamental per un bon equilibri durant totes les feses del cop.
També és essencial mantenir el cap recte per tenir una perfecte visió de la situació en la pista i una perfecte visió de la trajectòria de la pilota.Rotació del cos
Durant l’acció de moviment enrere (raqueta enrere) i el moviment
endavant (Circulació de la raqueta dins d’un traçat senzill, colpeix, l’acompanyament i l’acabament del cop), hi ha una rotació del cos per a fer el moviment més fluid i donar al jugador els rendiments de major força i pes de la pilota.
Joel Ramírez
Dreta o drive
Introducció:
Generalment és el cop amb el que comenta tot principiant, per tant a priori sembla el cop més senzill.
La seqüència del cop de drive o dreta intentarà plasmar l’arc teòric que ha de marcar la raqueta; d’aquesta manera aconseguirem que la raqueta viatgi més temps en direcció a la pilota i així augmentar la probabilitat de colpeix.
Preses possibles:
Continental o martell
Est de dreta
Oest de dreta
Empunyadures intermèdies
(explicades detalladament en l’apartat d’empunyadures)
Efectes:
- Consideracions prèvies: en major o menor mesura la pilota sempre viatjarà amb rotació (en un sentit o una altre, sobre algun eix). No existeixen “literalment” els cops plans.
- Efecte magnus: quan un cos es desplaça per un fluid a una velocitat determinada, es creen zones d’alta i baixa pressió del fluid respecte l’objecte, fent que aquest es desplaci cap a la zona de baixa pressió. Per aquest motiu, quant més liftem una pilota, aquesta puja molt, però també baixa molt ràpid.
- Tipus d’efectes segons el sentit de rotació de la pilota:
liftat
tallat
lateral
Fases:
Partint de la posició de preparats:
Sortida cap a la pilota
La unitat de gir
Raqueta enrere: el cap de la raqueta dibuixa una ‘c’ (armat de la raqueta)
Punt inflexió
Raqueta endavant: La raqueta dibuixa una trajectòria ben neta pel que fa a les cordes que viatgen el màxim temps possible en direcció a la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix, on el cap de la raqueta s’aproxima per sota de la pilota i el puny es manté sempre a l’alçada de la pilota. S’ha d’intentar relaxar el canell per a aconseguir una major força elasticoexplosiva.
Impacte amb la pilota:
Pel que fa al tren superior:
El impacte es produeix just per davant del maluc davanter, en aquest moment, les cordes han d’estar en perpendicular al sol, ja que si superem el marge d’error de 5º d’inclinació, el colpeix serà defectuós. En el moment de l’impacte, relacionant amb el principi de recorregut òptim d’acceleració, buscarem impactar amb el colze lleugerament separat del cos per tal d’equilibrar la potència i el control del cop (buscant l’equilibri entre amplitud de moviment i control).
Hi haurà una rotació dels malucs i de les espatlles; per afavorir aquesta rotació, en el moment que s’apropi la pilota, amb la mà no hàbil simularem que “anem a buscar la pilota” amb la mà, així avancem l’espatlla del braç no hàbil.
La mirada fixada a la pilota i a la seva trajectòria.
Pel que fa a la posició del tren inferior:
Peus (en jugador dretà):
Peu darrere: paral·lel a la línia de fons.
Peu davant: apuntant al pal dret de la xarxa (posició semi tancada)
Cames: lleugerament flexionades per afavorir el principi d’acció reacció, amb el pes que recau sobre la part davantera dels peus.
Acompanyament:
En aquesta fase la raqueta segueix la direcció de la pilota després del impacte. Hem d’aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat.
Acabament i equilibri:
És el punt on la raqueta s’ha situat una vegada acabat el cop, seguint la inèrcia del cop i així culminant el moviment natural per sobre les espatlles i darrere del clatell (com a referència el colze del braç executor a de quedar a l’alçada de la barbeta).
Recuperació del centre:
És la norma bàsica dels desplaçaments en el tennis: Recuperar el centre el més aviat possible.
Considerarem com a centre bàsic el lloc situat darrere de la marca central de la línia de fons.
Joel Ramírez
El revés a una mà
Introducció:
Generalment és del cops en els que es té més dificultats, ja que inconscientment el jugador “l’amaga”.
L’arc i el seu aplanament són els mateixos que en el drive / dreta.
La seqüència del cop de revés intentarà plasmar l’arc teòric que ha de marcar la raqueta; d’aquesta manera aconseguirem que la raqueta viatgi més temps en direcció a la pilota i així augmentar la probabilitat de colpeix.
Preses possibles:
Continental o martell
Est de revés
Oest de revés
Empunyadures intermèdies
(explicades detalladament en l’apartat d’empunyadures)
Efectes:
- Consideracions prèvies: en major o menor mesura la pilota sempre viatjarà amb rotació (en un sentit o una altre, sobre algun eix). No existeixen “literalment” els cops plans.
- Efecte magnus: quan un cos es desplaça per un fluid a una velocitat determinada, es creen zones d’alta i baixa pressió del fluid respecte l’objecte, fent que aquest es desplaci cap a la zona de baixa pressió.
- Tipus d’efectes segons el sentit de rotació de la pilota:
liftat
tallat
Fases:
Partint de la posició de preparats:
Sortida cap a la pilota
La unitat de gir
Raqueta enrere: el cap de la raqueta dibuixa una ‘c’ (armat de la raqueta)
Punt inflexió
Raqueta endavant:
La raqueta dibuixa una trajectòria ben neta pel que fa a les cordes que viatgen el màxim temps possible en direcció a la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix, on el cap de la raqueta s’aproxima per sota de la pilota i el puny es manté sempre a l’alçada de la pilota.
El gest és molt similar al de desenfundar una espasa, s’ha d’intentar relaxar els canells per a aconseguir una major força elasticoexplosiva.
Impacte amb la pilota:
Pel que fa al tren superior:
El punt d’impacte és produeix més endavant que en el cop de dreta, ja que l’espatlla del cop és al davant i fa que el braç hàbil s’estiri de manera més pronunciada al davant del cos.
Les cordes, de la mateixa manera que en la dreta, han d’estar en perpendicular al sol, ja que si superem el marge d’error de 5º d’inclinació, el colpeix serà defectuós. En el moment de l’impacte, relacionant amb el principi de recorregut òptim d’acceleració, per tal d’equilibrar la potència i el control del cop (buscant l’equilibri entre amplitud de moviment i control).
No és convenient la rotació de les espatlles ja que amb ella perdríem la direcció del tir degut a no estabilitzar el seguiment linial del cop.
La mirada fixada a la pilota i a la seva trajectòria.
Pel que fa a la posició del tren inferior:
Peus (en jugador dretà):
Peu darrere: paral·lel a la línia de fons.
Peu davant: apuntant al pal esquerra de la xarxa (posició semi tancada)
Cames: lleugerament flexionades per afavorir el principi d’acció reacció, amb el pes que recau sobre la part davantera dels peus.
Acompanyament:
En aquesta fase la raqueta segueix la direcció de la pilota després del impacte. Hem d’aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat.
Amb el braç no hàbil l’allarguem en sentit contrari però en el mateix plà que el braç executor per tal d’equilibrar-nos i bloquejar la rotació d’espatlles.
Acabament i equilibri:
És el punt on la raqueta s’ha situat una vegada acabat el cop, seguint la inèrcia del cop i així culminant el moviment natural per sobre les espatlles i davant del cos amb el braç estès.
Recuperació del centre:
És la norma bàsica dels desplaçaments en el tennis: Recuperar el centre el més aviat possible.
Considerarem com a centre bàsic el lloc situat darrere de la marca central de la línia de fons.
Joel Ramírez
El revés a dues mans
Introducció:
Generalment és del cops en els que es té més dificultats, ja que inconscientment el jugador “l’amaga”, però en canvi és el que primer s’ensenya juntament amb el drive.
La seqüència del cop de revés intentarà plasmar l’arc teòric que ha de marcar la raqueta; d’aquesta manera aconseguirem que la raqueta viatgi més temps en direcció a la pilota i així augmentar la probabilitat de colpeix, tot i que amb el revés a dues mans l’arc que dibuixarà la raqueta serà lleugerament més curt degut a que el fet d’agafar la raqueta amb dues mans limita la mobilitat i l’amplitud dels braços.
Preses possibles:
De manera general hi ha dues formes d’agafar la raqueta per a realitzar el revés a dues mans:
Mètode recomanat:
La mà hàbil (considerarem la dreta) té l’empunyadura continental, i està situada a la part més baixa del mànec. La mà no hàbil (considerarem esquerra) situada a la part alta del mànec i amb empunyadura est de dreta.
Avantatges:
Poder jugar el revés a una mà en situacions forçades.
No fa falta fer canvis d’empunyadura per el servei, volees ni en esmaixades.
Mètode fals:
Ambdues mans agafen la raqueta amb la presa est de dreta.
Avantatges:
Domini important del cop amb la mà esquerra.
Domini de les angulacions curtes pel joc de canells de ambdues mans.
És com tenir dues dretes o drives.
Es poden rotar les espatlles pel fet de tenir dues dretes.
(explicades detalladament en l’apartat d’empunyadures)
Efectes:
- Consideracions prèvies: en major o menor mesura la pilota sempre viatjarà amb rotació (en un sentit o una altre, sobre algun eix). No existeixen “literalment” els cops plans.
- Efecte magnus: quan un cos es desplaça per un fluid a una velocitat determinada, es creen zones d’alta i baixa pressió del fluid respecte l’objecte, fent que aquest es desplaci cap a la zona de baixa pressió.
- Tipus d’efectes segons el sentit de rotació de la pilota:
liftat
tallat
Fases:
Partint de la posició de preparats:
Sortida cap a la pilota
La unitat de gir
Raqueta enrere: el cap de la raqueta dibuixa una ‘c’ (armat de la raqueta)
Punt inflexió
Raqueta endavant:
La raqueta dibuixa una trajectòria ben neta pel que fa a les cordes que viatgen el màxim temps possible en direcció a la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix, on el cap de la raqueta s’aproxima per sota de la pilota i el puny es manté sempre a l’alçada de la pilota.
S’ha d’intentar relaxar els canells per a aconseguir una major força elasticoexplosiva.
Impacte amb la pilota:
Pel que fa al tren superior:
El punt d’impacte és produeix més endavant que en el cop de dreta.
Les cordes, de la mateixa manera que en la dreta i que en el revés amb una mà, han d’estar en perpendicular al sol, ja que si superem el marge d’error de 5º d’inclinació, el colpeix serà defectuós. En el moment de l’impacte, relacionant amb el principi de recorregut òptim d’acceleració, per tal d’equilibrar la potència i el control del cop (buscant l’equilibri entre amplitud de moviment i control).
La mirada fixada a la pilota i a la seva trajectòria.
Pel que fa a la posició del tren inferior:
Peus (en jugador dretà):
Peu darrere: paral·lel a la línia de fons.
Peu davant: apuntant al pal esquerra de la xarxa (posició semi tancada)
Cames: lleugerament flexionades per afavorir el principi d’acció reacció, amb el pes que recau sobre la part davantera dels peus.
Acompanyament:
En aquesta fase la raqueta segueix la direcció de la pilota després del impacte. Hem d’aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat.
Acabament i equilibri:
És el punt on la raqueta s’ha situat una vegada acabat el cop, seguint la inèrcia del cop i així culminant el moviment natural per sobre les espatlles i darrere del clatell (com a referència el colze del braç no hàbil ha de quedar a l’alçada de la barbeta).
Recuperació del centre:
És la norma bàsica dels desplaçaments en el tennis: Recuperar el centre el més aviat possible.
Considerarem com a centre bàsic el lloc situat darrere de la marca central de la línia de fons.
Joel Ramírez
El servei
Introducció:
És un dels cops és contundents del tennis, i alhora, degut a la seva complexitat coordinativa ja que intervenen la gran majoria de segments corporals (directa o indirectament), tant tren inferior com superior. Per aquests motius, també és un dels cops més difícils d’efectuar correctament i eficaçment.
Aquest cop s’ha de dominar perfectament, ja que és l’únic cop on partim d’una trajectòria de la pilota “neutre”, ja que la llancem nosaltres mateixos.
Servir en el tennis ha de ser un clar avantatge, ha de permetre’ns portar la iniciativa del joc.
Fonaments tècnics:
Primer de tot cal remarcar (com ja vam fer amb el drive i el revés) que en la pràctica esportiva no podem entendre un gest tècnic si rere no hi ha una intenció tàctica, per tant, entendre i treballar la tècnica com un gest aïllat no reportarà bons resultats en el tennis.
La presa bàsica:
Si fem referència a les preses seguint una progressió, en iniciació utilitzarem la presa est de dreta (per raons de falta de coordinació i força, ja que amb la utilització d’aquesta presa es facilita l’impacta amb la pilota sense la necessitat de girar els radials), però un cop el jugador ja s’ha familiaritzat amb el servei, utilitzarem la presa continental ja que mitjançant aquesta presa aconseguirem colpejar la pilota més amunt, tindrem més facilitat per a poder moure el canell i alhora poder realitzar efectes (liftat, tallat), a més a més, amb aquesta presa, en la fase de colpeix, el moviment de pronació bloqueja el canell i evita desviacions de la raqueta respecte la pilota.
L’est de dreta:
El carp inferior de la mà el situarem damunt del costat superior dret del puny de la raqueta (en perpendicular al terra).
Aquesta empunyadura afavoreix el cop de dreta en qualsevol situació.
Continental o martell:
Cal agafar la raqueta com si volguéssim clavar un clau amb el marc de la raqueta, per tant, la posició del carp inferior de la mà ha d’estar recolzat al centre del plà superior del mànec, tot separant lleugerament el dit índex del puny.
Posició bàsica:
El pes del cos lleugerament cap enrere.
Tren inferior:
Opció 1: La posició bàsica i d’inici dels peus és la col·locació natural de les cames (alçada de les espatlles):
El peu del darrere situat paral·lel a la línia de fons.
El peu del davant orientat o apuntant al pal dret de la xarxa (en cas de jugadors dretans)
Val a dir, que estem parlant de la posició inicial, ja que posteriorment, en llençar la pilota, també s’ajunten les cames per afavorir l’efecte acció-reacció, i produir més impulsos verticals.
Opció 2: Amb la mateixa col·locació dels peus, però en aquest cas no estan a l’alçada de les espatlles, sinó junts o bé amb una mínima separació, per a compactar la superfície de contacte amb el sol tot augmentant la pressió sobre aquest punt i poder afavorir l’efecte acció-reacció amb el sol, tot creant més impulsos verticals.
Opció 3: : Amb la mateixa col·locació dels peus, però en aquest cas no s’ajunten posteriorment, sinó que colpegen la pilota amb les cames separades tot creant més impulsos cap endavant.
Tren superior:
Fixarem la mirada en el lloc on volem que boti la pilota.
Podríem diferenciar dues posicions inicials segons hi ha o no la fase de pèndul, val a dir que la fase fonamental per assolir l’acceleració òptima (bucle) s’esdevé en ambdós tipus:
Opció 1: El braços es mantenen junts, raqueta i pilota a l’alçada del maluc en una posició confortable i relaxada on la mà del braç executor es troba lleugerament per davant de la línia del cos a l’alçada del maluc dret.
Opció 2: El braç executor parteix d’una extensió d’uns 135º amb el colze i la raqueta (amb el canell en pronació) en el plà transversal o horitzontal aproximadament a l’alçada de l’espatlla.
Llançament de la pilota:
És fonamental un bon llançament de la pilota per a efectuar un servei efectiu, per això tenim que donar-li molta importància a aquest aspecte.
Anteriorment hem comentat que una de les característiques per la qual el control de l’execució del servei és tant important és degut a que és l’únic cop on la trajectòria de la pilota la marquem nosaltres mateixos, per aquest motiu, el llançament ha de ser excel·lent per tal de traçar una trajectòria de la pilota adequada i facilitadora per a que en aquesta trajectòria, hi hagin el màxim de punts possibles per a colpejar correctament i poder fer-ho en el punt més alt, i així poder aconseguir la finalitat de tots els moviments en el tennis: aconseguir un bon punt i moment d’impacte.
Per aconseguir aquest objectiu, haurem de seguir un seguit de indicacions:
Presa de la pilota: Referent a la presa de la pilota, ho ferm amb les polpes del dits polze, índex i del mig. El motiu d’aquesta presa és evitar la rotació de la pilota en el llançament, i facilitar l’elevació de la pilota com si pugés per un tub (o ascensor), és a dir, la pilota en el seu ascens no ha de dibuixar una trajectòria parabòlica (ja que disminuiríem els possibles punts de probabilitat per a poder aconseguir un bon punt i moment d’impacte) sinó que ha de dibuixar una trajectòria totalment rectilínia.
Llançament i trajectòria: Per altre banda, per a efectuar el llançament mantindrem el braç estès (sense flexionar-lo, ni flexionant cames, ja que perdriem precisió de llançament) per facilitar aquest gest.
El recorregut del braç serà ascendent partint de l’alçada de quàdriceps (de la cama avançada) seguint la línia del peu avançat. La pilota anirà dirigida per davant de la línia del cos i lleugerament cap al cantó del braç executor (dreta en el cas dels jugadors dretans); el motiu per el qual s’ha de donar aquesta direcció es relaciona amb el mòdul, direcció i sentit de les forces, ja que amb aquest llançament aconseguirem que els vectors de direcció i sentit de força de la pilota coincideixin més amb els vectors de tots els altres gestos tècnics del servei i d’aquesta manera obtenir una resultant final molt major.
En iniciació, un indicador de bona execució seria que la pilota, després de ser llançada, tornés a caure a la mà.
Moment d’impacte: El moment d’impacte de la pilota amb la raqueta hauria de ser en el punt més alt de la trajectòria de la pilota (en el punt en el que la pilota es queda suspesa a l’aire), per tal d’augmentar el nostre angle de colpeix i augmentarem les probabilitats de superar la xarxa.
Com a referències podem tenir que en el moment de colpeix, el braç executor i les cames hauran d’estar totalment estesos, d’aquesta manera podrem comprovar que estem colpejant la pilota en el punt més alt.
Fases dins l’arc teòric del servei:
La posició dels peus
La presa bàsica i progressió
La coordinació dels braços
El ritme i basculació de les espatlles
La circulació del braç-raqueta durant el moviment complet
L’impacta segons el tipus de servei
L’acompanyament
L’acabament i l’equilibri
La posició dels peus:
Si partim de la posició inicial Opció 1, en llençar la pilota, ajuntarem els peus tot flexionant les cames per tal de tirar el pes del cos endavant i així produir un lleuger desequilibri que faciliti anar a buscar la pilota ben a dalt i endavant.
Si partim de la posició inicial Opció 2, efectuarem el mateix però partint amb les cames juntes.
La presa bàsica i progressió (explicat en el apartat anterior)
La coordinació dels braços (fase principal d’acceleració)
El ritme i basculació de les espatlles
La circulació del braç-raqueta durant el moviment complet
En aquesta fase és produeix el recorregut principal de la raqueta, és on s’imprimeix més velocitat al cap de la raqueta.
Aquesta fase comença quan després d’efectuar el pèndul, el braç executor queda amb una extensió d’uns 135º amb el colze i la raqueta (amb pronació de l’avantbraç) en el plà transversal o horitzontal, aproximadament a l’alçada de l’espatlla, en aquest moment, ja s’ha llençat la pilota, i per tant hi ha una basculació de les espatlles, on l’espatlla del braç-pilota ocupa el punt més alt després d’haver-la alçat, i l’espatlla braç-raqueta és al lloc més baix.
En aquest moment és quant realitzem una rotació (360º aprox.) del canell i alhora una rotació externa de l’húmer, la flexió del colze i la supinació de l’avantbraç (músculs que es veuen implicats: maneguets dels rotadors, tríceps, bíceps, avantbraç, pectoral major i menor, deltoides, trapezi); al llarg d’aquest recorregut, es manté el cordatge (la paella) de la raqueta encarat cap al nostre cap, és a dir, com si en comptes d’una raqueta tinguéssim un mirall, durant aquest recorregut, en hauríem de veure reflectits; en la part final d’aquesta rotació externa de l’húmer, assolim el punt màxim de rotació del húmer i de supinació de l’avantbraç, on el cordatge de la raqueta està tant perpendicular al sol com ens permeti la nostra elasticitat, és a dir, que si tinguéssim un company al costat del braç executor en aquesta fase final d’enmagatzament de força (on posem en pràctica el principi de la conservació de la quantitat de moviment), el cordatge de la nostra raqueta li tocaria la seva esquena.
A partir d’aquest moment és quan hem acumulat un major enmagatzament d’energia elàstica, és doncs quan posem en pràctica el principi de la força inicial on amb el retrocés de la raqueta, es pre-estira la musculatura que intervé en el moment de colpeix (cames, malucs, espatlles i braços); aquest pre-estirament provoca un emmagatzemament d’energia elàstica. Durant l’estirament i la fase de major tensió, la musculatura es troba en situació de contracció excèntrico-isomètrica. La musculatura posseeix en aquesta forma de contracció els valors de força més elevats, que causen una acceleració elevada al principi del moviment endavant, per tant el moviment s’inicia amb una força elevada (Principi de la força inicial). És molt important que no es produeixi cap retràs temporal en el moment d’inversió del moviment, ja que pauses de més de 0’3 segons disminueixen significativament el emmagatzematge d’energia elàstica.
En la següent gràfica es pot veure com la velocitat es va transmetent i acumulant fins arribar al cap de la raqueta, que és on es genera més velocitat..
Llegenda:
--- Ext cames
--- Rot malucs
--- Rot espatlles
--- Colze
--- Canell
--- Cap raqueta
L’impacte de la raqueta amb la pilota:
Com ja s’ha dit anteriorment, el punt d’impacte ha de ser el més elevat possible, per damunt del cap, amb el braç estirat cap a la pilota per tal de poder guanyar angle respecte la xarxa. El pes del cos totalment avançat i el braç no executor es recull cap a l’estomac.
En el moment de l’impacta de la pilota amb la raqueta, degut a la presa que estem fent servir (continental), colpejarem amb pronació de l’avantbraç, d’aquesta manera serà més difícil que hi hagi una desviació de les cordes de la raqueta.
Com a referència per a facilitar colpejar amb tot el cos ben estès, mantindrem el cap ben alt tot seguint la trajectòria de la pilota, i així, a més utilitzarem aquest punt per a concentrar-nos i no perdre de vista la seva trajectòria i conseqüentment preparar en millors condicions la possible restada del oponent.
L’acompanyament
L’acompanyament és la fase que segueix a l’impacta, és a dir, tenim que continuar el moviment de la raqueta cap endavant i cap baix, conduint el cap de la raqueta cap a on volem dirigir la pilota. Com més impuls tingui el servei, més prolongació tindrà l’acompanyament de la raqueta, seguint el trajecte de la pilota.
L’acabament i l’equilibri
La raqueta acaba al costat esquerra (en jugadors dretans) mentre que la mà-pilota estabilitza l’acció tot tocant-se l’estomac.
Recuperant abans possible la posició d’espera de la possible restada de l’oponent (cames semiflexionades baixant el centre de gravetat, i el pes sobre les putes dels peus per a reaccionar més ràpid.
Per a poder reaccionar més ràpidament, després d’executar el servei, efectuarem el pas split-step que ens evitarà contrapeus i accelerarà la nostra sortida cap a la pilota.
Impacte segons el tipus de servei:
Existeixen tres modalitats bàsiques en l’execució del servei:
Servei liftat: Es tracte d’un servei que en la seva execució s’imprimeix un efecte lateral (d’esquerra a dreta per a jugadors dretans), que provoca un bot alt i profund que incomoda al restar. Sol posar-se en pràctica en segons serveis, encara que també es pot fer servir com a primer servei si el jugador és capaç de combinar la forta càrrega de liftat amb una considerable potència. Aquest servei sol efectuar-se amb presa continental, on el jugador és col·locarà sota de la pilota, efectuant una major flexió de cames i lleuger arqueig de l’esquena. La desviació i la velocitat que efectuï la pilota la botar dependrà de la combinació entre potència del colpeix daltabaix (major velocitat) o esquerra-dreta (més obertura angle).
Servei tallat: També acostuma a utilitzar-se com a segon servei, que al no permetre un bot alt de la pilota acostuma a causar series dificultats. Tècnicament el servir tallat produeix un efecte lateral de dreta a esquerra (en jugadors dretans), acompanyat d’un bot més baix de la pilota. Com en el servei liftat, la presa més adequada és la continental, ja que d’aquesta manera es permet alliberar al canell amb més facilitat, i a més no permet al restador que pugui llegir amb antel·lació el tipus de servei que pretén executar. En aquesta mena de servei no és necessari forçar un arqueig de l’esquena no flexionar excessivament les cames com en el servei liftat, encara que si que convé un acompanyament del braç amb el cos cap endavant. En quant el efecte produït, aquest dependrà en gran mesura a la acceleració impresa per el canell al cap de la raqueta de daltabaix i de dreta a esquerra (per jugadors dretans).
Servei plà: Acostuma a ser la modalitat més utilitzada com a primer servei per els jugadors professionals, encara que no per tots. Amb aquest servei es pot imprimir una major velocitat a la pilota, encara que es perd lleuger control sobre la trajectòria de la pilota. Aquest servei executada per grans servidors, es converteix en una gran arma, ja que degut a la acceleració que assoleix la pilota, impedeix al restador aconseguir una posició adequada per a retornar la pilota amb garanties.
Joel Ramírez
La volea de drive i revés
Introducció:
La volea és un cop ofensiu, decisiu, mitjançant el qual es busca un cop guanyador o bé preparar el punt mitjançant una volea d’espera que ens permetrà seguidament acabar el punt de forma còmode.
Podem considerar que ambdues volees són cops de dreta (drive) i revés impactats abans del bot al terra, és a dir, colpejades al vol. Acostumen a ser dos cops més senzills, ja que el jugador s’estalvia el càlcul del bot de la pilota, no obstant, el jugador a la volea, ha de tenir bons reflexes, tenir una bona alçada i ser un jugador atacant. Podríem dir que la dificultat de la volea no està tant en l’execució tècnica sinó en poder-se col·locar per a poder volejar el més còmode possible. És doncs que per aquestes condicions no tos els jugadors poden disposar d’aquest partó de joc.
L’empunyadura:
Tant com per volees de drive com de revés, la presa més eficaç, i per tant la que s’utilitza en competició és la continental.
La presa ens permet canviar de volea de drive a volea de revés de manera més àgil i sense tenir que canviar de presa.
Quan iniciar l’aproximació cap a la xarxa?
És aconsellable iniciar l’aproximació a la xarxa després d’un cop profund i angulat on el contrari si torna la pilota ho farà amb dificultats (hem de tenir garanties de no ser passats sense dificultats per el contrari) i per tant tindrem una situació avantatjosa.
Durant aquesta aproximació, s’ha de portar sempre la raqueta avançada respecte el cos on el cap de la raqueta estigui aproximadament a l’alçada del nostre cap. En cap moment podem desviar l’atenció de la pilota.
On situar-nos:
Després del colpeix d’aproximació haurem de cobrir la xarxa, o si és possible el “passing” del contrari, i observar com arriba aquest a la pilota per a colpejar-la, ja que d’aquesta manera podem llegir amb anterioritat la intenció del contrari i així saber on pot llançar el seu cop.
El centre geomètric el trobarem segons el cop d’aproximació que haguem efectuat. Seria en la meitat de l’angle possible del millor cop hipotètic paral·lel i del creuat que boti en la línia central contraria a uns 2 metres dins de la pista.
Per tant, si ataquem al revés (en cas de dretans) del contrari ens situaríem en el propi quadrat de servei dret a aproximadament 2 metres de la línia lateral d’individuals i a un metre del quadrat citat. En canvi si ataquem a la dreta del contrari ens situaríem en el nostre quadrat de servei esquerra a aproximadament 2 metres de la línia lateral d’individuals i a un metre dintre del quadrat citat, variant la nostra posició en relació al angle que haguem obert.
Si el propi atac es cap al centre de la nostra posició tindria que ser la línia central de servei a un metre dintre dels quadres de servei. (Mariano Peinado)
La mobilitat:
Entenem com a mobilitat l’activitat bàsica de moure els peus, l’equilibri corporal i les tècniques de cursa a partir de la posició de preparat del jugador per anar a buscar la pilota.
Prop de la xarxa, els desplaçaments més efectius per a adoptar més ràpidament una posició adequada per a volejar són els passos creuats (ja que el pas lateral no ens permet tant de desplaçament), on sempre que sigui possible, transferirem el pes del cos sobre el peu més avançat (sempre la cama oposada al cop). Amb aquest pas en creuat on avancem la cama oposada al cop, aconseguirem colpejar de costat i per tant, augmentarem el temps en que la raqueta viatja en direcció a la pilota per tal de augmentar les probabilitats de colpeix, per tant, si ens col·loquem de costat, el jugador es lliure del perill de donar a la pilota una direcció errònia ja que hi haurà aplanament de l’arc, i la raqueta viatjarà més temps en direcció a la pilota.
Volea de drive amb recolzament creuat
Volea de revés amb recolzament creuat
Posició de preparats:
Primerament, descriurem la posició de preparat. Aquesta posició és més exagerada que pels cops de fons, ja que ha de ser una posició molt més dinàmica degut a que tenim la meitat del temps per reaccionar davant la pilota.
Descriurem aquesta posició per ordre anatòmic (dels peus al cap):
Els peus estaran recolzats més ample que la línia de les espatlles, ja que d’aquesta manera tenim més força lateral. Pes del cos a la part anterior dels peus.
Genolls més flexionats que en els cops de fons, per tal de baixar el centre de gravetat i poder desplaçar-me més ràpid, ja s’adquireix una posició més dinàmica.
Malucs i cintura lleugerament enrere per poder provocar més aviat el desequilibri per a desplaçar-se més ràpidament; també estaran prop del terra per els motius redactats en el flexió de genolls.
Tren superior inclinat endavant per poder provocar més aviat el desequilibri per a desplaçar-se més ràpidament, poder llançar-se a la pilota i així poder-la atacar buscant un bon punt d’impacte.
Cap recte mirant el contrincant i la pilota per tal de poder reaccionar abans i tenir possibilitats d’intentar llegir la trajectòria que marcarà la pilota i conseqüentment poder-se anticipar a ella i aconseguir un còmode i millor punt d’impacte.
Braços lleugerament flexionats per davant del cos, on la mà hàbil, amb presa continental, quedarà a l’alçada del melic; i la mà no hàbil subjectarà de manera relaxada la raqueta per el coll.
Posició de la raqueta: el mànec de la raqueta a l’alçada del melic, on el cap de la raqueta quedarà més avançat que el mànec, sempre per sobre del mànec. Sempre col·locarem del cordes en perpendicular al terra. El motiu per el qual la raqueta ha d’estar disposada d’aquesta manera és per tal de reduir el temps de reacció, i per tant buscar fer el menor recorregut tot podent colpejar amb igualtat de condicions tant drive com revés.
En el moment de progressar fins a la xarxa, efectuarem el pas split step just abans de que el contrari colpegi la pilota i d’aquesta manera disminuir substancialment la inèrcia del cos acumulada per la carrera d’aproximació i per altre banda evitem el contrapeu i permet la ràpida i explosiva sortida cap ambdós costats.
- Accions principals:
- El punt d’impacte:
És fonamental per a saber tocar bé la pilota. Considerarem impacte el moment en que posem en contacte la raqueta i la pilota, aquest contacte es produeix durant 4 mil·lèsimes. En el moment d’impacte les cordes miren a la pilota, mai a baix, ja que el marge d’error s’estableix en 5º d’inclinació de la raqueta.
Per a assegurar un bon punt d’impacte haurem d’augmentar les probabilitats de colpeix fent viatjar la raqueta el màxim de temps en direcció de la pilota.
El contacte es produeix al davant del cos i de costat de tal manera que el jugador es lliura del perill de donar a la pilota una direcció errònia ja que hi haurà aplanament de l’arc i la raqueta viatjarà més estona en direcció a la pilota.
El cop acostuma a anar des de dalt cap avall i endavant (sempre amb el cap de la raqueta per damunt de la pilota).
Tots els moviments abans del colpeix van orientats a aconseguir un bon punt i moment d’impacte i una correcte trajectòria i velocitat de la raqueta; el que succeeix després del colpeix (acompanyament i acabament el cop) és conseqüència de l’anterior.
- Empunyadura ben subjectada en el punt d’impacte:
Durant la preparació del cop, tindrem una presa més aviat relaxada (per afavorir el principi de la conservació de la quantitat de moviment, on el canell és l’últim segment corporal en transmetre la velocitat al cap de la raqueta, i amb la relaxació afavorirem l’acció reacció del canell imprimint més velocitat al cap de la raqueta).
També fent referència al principi de coordinació d’impulsos parcials, requereix que per a desenvolupar un impuls molt elevat del cap de la raqueta, cal accelerar primer els segments amb més massa corporal i més distants de la mà; d’aquesta manera aconseguirem que el moment angular es transmeti al següent element del sistema donant-li més velocitat angular, per tant, el últim segment (el canell) rep una gran velocitat angular.
Just abans del impacte amb la pilota cal mantenir el canell ferm i controlant en tot moment el cap de la raqueta, per a que aquesta no baixí mai del nivell de la xarxa.
- Mirar la pilota:
Degut a que el moment d’impacte sols dura unes 4 mil·lèsimes de segon només hi ha temps per a mirar la pilota (tot hi que no es podrà veure el impacte degut a la convergència centrada del focus dels dos ulls) tot seguint-la hi haurà més garanties de tocar-la correctament.
- Accions secundaries:
Raqueta enrere:
Ho fem per tal de cercar el impuls per posteriorment dur-la endavant. En el cas de la volea, l’impuls de la raqueta enrere no és tant necessari com els dels cops de fons, per raons de temps i degut a que en la volea aprofitarem tota la energia cinètica acumulada en la pilota que serà el doble que en cops de fons ja que recorre la meitat de l’espai i a més no perd velocitat per el bot. És a dir, que la raqueta marxa enrere per sobre de la cintura fins a l’espatlla del darrere una vegada el cos ja quasi és de costat. Les cordes són “lleugerament” (lleugerament!) en posició oberta com si miressin lleugerament al cel.
L’acompanyament i l’acabament del cop:
En aquesta fase la raqueta segueix la direcció de la pilota després del impacte. Hem d’aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat.
Les volees tenen molt poc acompanyament, ja que com bé hem dit abans, tots els moviments abans del colpeix van orientats a aconseguir un bon punt i moment d’impacte i una correcte trajectòria i velocitat de la raqueta; el que succeeix després del colpeix (acompanyament i acabament el cop) és conseqüència de l’anterior; com que hi ha una fase acceleració molt curta, la fase d’acompanyament i finalització del cop serà també curt. La finalització de la volea gairebé sempre serà feta al centre del cos per així poder recollir la raqueta amb l’altre mà i estar preparat per la possible resposta del contrari.
Flexió del genolls:
Part fonamental en el colpeix de la volea, ja que llançarem el pes endavant i baixarem el centre de gravetat tot colpejant sempre amb el cap de la raqueta per sobre de la pilota. Per altre banda, amb la flexió de genolls buscarem equilibri i millorarem la capacitat de reacció i poder veure la pilota des d’una perspectiva més propera a aquesta.
Fases de la volea (drive i revés):
Partint de la posició de preparats:
Sortida cap a la pilota: transferirem el pes del cos sobre el peu més avançat (sempre la cama oposada al cop).
La unitat de gir: lleu gir d’espatlles com acompanyament.
Raqueta enrere: la raqueta marxa enrere per sobre de la cintura fins a l’espatlla del darrere una vegada el cos ja quasi és de costat, mantenint el cap de la raqueta sempre per damunt de la pilota.
Punt inflexió
Raqueta endavant:
Des del punt alt de l’espatlla del darrere, la raqueta farà un moviment bàsic al davant com fent un blocatge contra la pilota i un lleuger acompanyament.
Impacte amb la pilota:
El impacte ha d’efectuar-se amb el braç un mica flexionat, a una distància avançada, però còmode per el cos, i amb un lleu gir d’espatlles com a acompanyament. El canell ha de mantenir-se ferm i controlant en tot moment el cap de la raqueta, per a que aquest no estigui mai per sota de la pilota i al mateix temps transferir el pes del cos sobre el peu més avançat (sempre la cama oposada al cop).
Llegir el punt referent al punt d’impacte.
Acompanyament i acabament:
Consultar en l’apartat d’acompanyament i finalització en ‘Accions secundaries’.
Recuperació la posició:
És la norma bàsica dels desplaçaments en el tennis. Per a col·locar-nos adequadament de manera més efectiva, consultar al punt ‘On col·locar-nos?’.
Joel Ramírez
El remat
Introducció:
El remat, de la mateixa manera que la volea és un dels cops més decisius en el tennis pel que fa a la seva eficàcia per a aconseguir punts directes. La seva execució és similar a la del servei, encara que al contrari d’aquest, es realitza amb la pilota amb joc, per el que exigeix una major mobilitat i coordinació dels moviments, especialment en el joc de cames.
Podríem dir que la dificultat del remat no està tant en l’execució tècnica sinó en poder-se col·locar per a poder rematar el més còmode possible, ja que ens hem de col·locar el més aviat possible sota la pilota, i tenint en compte que partirem de la posició de volea, els desplaçaments hauran de ser el més ràpids i eficaços possibles.
L’empunyadura:
Per a l’execució del remat, utilitzarem la mateixa empunyadura que en la volea i el servei, la continental, ja que és la més eficaç i amb aquesta presa aconseguirem colpejar la pilota més amunt, tindrem més facilitat per a poder moure el canell i alhora poder realitzar efectes (liftat, tallat), a més a més, amb aquesta presa, en la fase de colpeix, el moviment de pronació bloqueja el canell i evita desviacions de la raqueta respecte la pilota.
Quan iniciar la carrera de reculació per rematar? On ens hem de situar?
Si veiem que el contrari arriba molt forçat i s’acotxa molt al colpejar, significa que ens va a llançar un globus, per tant, ens hauríem de col·locar a aproximadament un metre de la línia de servei a un metre de la línia central dels quadres de servei del costat on hem atacat.
Seguint aquestes tècniques de lectura de les accions del contrari aconseguirem avançar-nos a la seva acció i així poder reaccionar més aviat per aconseguir una situació de colpeix més favorable. (Mariano Peinado)
La mobilitat:
Entenem com a mobilitat l’activitat bàsica de moure els peus, l’equilibri corporal i les tècniques de cursa a partir de la posició de preparat del jugador per anar a buscar la pilota.
Prop de la xarxa, com hem dit anteriorment, els desplaçaments més efectius són els passos creuats (ja que el pas lateral no ens permet tant de desplaçament); en passos laterals (d’esgrima) per a recórrer 10 metres necessitem un total de 16 recolzaments, en canvi, amb passos creuats, en necessitem la meitat.
Per a efectuar aquest pas creuat passarem la cama contraria de la raqueta per davant, ja que d’aquesta manera aconseguirem més equilibri, ja que anirem més de costat i a més aconseguirem més base de recolzament. En el hipotètic cas que féssim els passos creuats passant la cama contraria de la raqueta per darrere no tindríem tant equilibri ja que ens desplaçaríem més de cara, i per altre banda disminuiríem la base de recolzament.
En el moment en que comencem la carrera de reculació per a col·locar-nos sota la pilota, immediatament aixecarem el braç no-raqueta assenyalant la pilota i el braç executor queda amb una extensió d’uns 135º amb el colze i la raqueta (amb pronació de l’avantbraç) en el plà transversal o horitzontal, aproximadament a l’alçada de l’espatlla, en aquest moment hi ha una basculació de les espatlles, on l’espatlla del braç no-raqueta ocupa el punt més alt.
En el cas de que no aconseguim col·locar-nos sota de la pilota per a colpejar correctament (la pilota ens sobrepassa), haurem de liftar la pilota per a guanyar altura respecte la xarxa.
Posició de preparats:
La posició de preparats del remat és la mateixa que la de la volea (veure apartat de ‘posició de preparat’ en Volea.
Efectuarem el pas split step just abans de que el contrari colpegi la pilota i d’aquesta manera disminuir substancialment la inèrcia del cos acumulada per la carrera d’aproximació i per altre banda evito el contrapeu i permet la ràpida i explosiva sortida cap ambdós costats.
Degut a que haurem de sortir enrere per col·locar-nos sota la pilota, efectuarem una tracció davant per a poder fer una sortida molt més explosiva. Aquesta tracció és farà amb la cama contraria del braç-raqueta.
Fases dins del remat:
La posició dels peus
La presa bàsica i progressió
La coordinació dels braços
El ritme i basculació de les espatlles
La circulació del braç-raqueta durant el moviment complet
L’impacta segons el tipus de servei
L’acompanyament
L’acabament i l’equilibri
La posició dels peus:
A diferència del servei, en el remat, col·locarem els peus separats on el peu del costat-raqueta quedarà endarrerit, mitjançant el qual produirem tota la tracció necessària per impulsar-nos endavant per colpejar la pilota mitjançant una flexió de la cama, augmentant la pressió sobre aquest punt del sòl i poder afavorir l’efecte acció-reacció, tot creant més impulsos verticals.
La presa:
La presa més eficaç per a efectuar el remat és la continental (explicat més àmpliament en l’apartat d’empunyadura).
La coordinació dels braços (fase principal d’acceleració)
El ritme i basculació de les espatlles
La circulació del braç-raqueta durant el moviment complet
En aquesta fase és produeix el recorregut principal de la raqueta, és on s’imprimeix més velocitat al cap de la raqueta.
En el remat, aquesta fase comença quan el braç executor queda amb una extensió d’uns 135º amb el colze i la raqueta (amb pronació de l’avantbraç) en el plà transversal o horitzontal, aproximadament a l’alçada de l’espatlla, en aquest moment hi ha una basculació de les espatlles, on l’espatlla del braç no-raqueta ocupa el punt més alt tot ‘assenyalant’ la pilota amb el braç no-raqueta per a tenir una referència visual per a calcular l’altura i la distància òptima per a colpejar-la, i l’espatlla braç-raqueta és al lloc més baix.
En aquest moment és quant realitzem una rotació (360º aprox.) del canell i alhora una rotació externa de l’húmer, la flexió del colze i la supinació de l’avantbraç (músculs que es veuen implicats: maneguets dels rotadors, tríceps, bíceps, avantbraç, pectoral major i menor, deltoides, trapezi); al llarg d’aquest recorregut, es manté el cordatge (la paella) de la raqueta encarat cap al nostre cap, és a dir, com si en comptes d’una raqueta tinguéssim un mirall, durant aquest recorregut, en hauríem de veure reflectits; en la part final d’aquesta rotació externa de l’húmer, assolim el punt màxim de rotació del húmer i de supinació de l’avantbraç, on el cordatge de la raqueta està tant perpendicular al sol com ens permeti la nostra elasticitat, és a dir, que si tinguéssim un company al costat del braç executor en aquesta fase final d’emmagatzament de força (on posem en pràctica el principi de la conservació de la quantitat de moviment), el cordatge de la nostra raqueta li tocaria la seva esquena.
A partir d’aquest moment és quant hem acumulat un major emmagatzemant d’energia elàstica, és doncs quan posem en pràctica el principi de la força inicial on amb el retrocés de la raqueta, es pre-estira la musculatura que intervé en el moment de colpeix (cames, malucs, espatlles i braços); aquest pre-estirament provoca un emmagatzemament d’energia elàstica. Durant l’estirament i la fase de major tensió, la musculatura es troba en situació de contracció excèntrico-isomètrica. La musculatura posseeix en aquesta forma de contracció els valors de força més elevats, que causen una acceleració elevada al principi del moviment endavant, per tant el moviment s’inicia amb una força elevada (Principi de la força inicial). És molt important que no es produeixi cap retràs temporal en el moment d’inversió del moviment, ja que pauses de més de 0’3 segons disminueixen significativament el emmagatzematge d’energia elàstica.
El impacte de la raqueta amb la pilota:
Com ja s’ha dit anteriorment, el punt d’impacte ha de ser el més elevat possible, per damunt del cap, amb el braç estirat cap a la pilota per tal de poder guanyar angle respecte la xarxa. El pes del cos el transferirem endavant i el braç no executor (en el moment del colpeix) es recull cap a l’estomac.
En el moment del impacte de la pilota amb la raqueta, degut a la presa que estem fent servir (continental), colpejarem amb pronació de l’avantbraç, d’aquesta manera serà més difícil que hi hagi una desviació de les cordes de la raqueta.
Com a referència per a facilitar colpejar amb tot el cos ben estès, mantindrem el cap ben alt tot seguint la trajectòria de la pilota, i així, a més utilitzarem aquest punt per a concentrar-nos i no perdre de vista la seva trajectòria i conseqüentment preparar en millors condicions el possible retorn de la pilota per part de l’oponent.
L’acompanyament
L’acompanyament és la fase que segueix a l’impacta, és a dir, tenim que continuar el moviment de la raqueta cap endavant i cap baix, conduint el cap de la raqueta cap a on volem dirigir la pilota. Com més impuls tingui el servei, més prolongació tindrà l’acompanyament de la raqueta, seguint el trajecte de la pilota.
L’acabament i l’equilibri
La raqueta acaba al costat esquerra (en jugadors dretans) mentre que la mà-pilota estabilitza l’acció tot tocant-se l’estomac.
Recuperant abans possible la posició d’espera, mitjançant el pas split-step (evitarà contrapeus i accelerarà la nostra sortida cap a la pilota), per poder contrarestar un possible retorn de la pilota per part de l’oponent (cames semiflexionades baixant el centre de gravetat, i el pes sobre les putes dels peus per a reaccionar més ràpid.
En el cas que ens facin un globus per el nostre cantó del revés i no puguem col·locar-nos a temps sota la pilota, colpejarem allargant la volea de revés, és a dir, colpejant més alt.
Joel Ramírez
El revés tallat
És l’efecte contrari al liftat, és a dir, que hi haurà alta pressió a la part inferior de la pilota i per tant la velocitat de caiguda serà menor i l’energia potencial de la pilota també disminuirà. Tots aquests fenòmens es veuran reflectits en el bot, que serà menor.
La trajectòria de la pilota serà tensa, és a dir, sense gairebé paràbola.
Quan utilitzarem el revés tallat?
El revés tallat forma part del repertori de possibles recursos tècnics a utilitzar per adaptar-nos millor a cada jugador i fins i tot incomodar-lo amb canvis de ritme.
El revés tallat, es pot utilitzar en diverses ocasions, pot ser un cop defensiu o bé un cop atacant. El podem utilitzar com approach (com a cop d’aproximació a la xarxa), com a cop defensiu en un revés a molta altura, com a canvi de ritme...
El revés tallat també és un cop que requereix un molt punt d’impacte, ja que no jugo amb la garantia del cop liftat, on la pilota cau abans. Per altre banda un revés tallat efectuat de forma no eficient, pot significar un punt perdut o bé ficar les coses massa fàcils al nostre contrincant, ja que el bot serà amb altura o bé no hem imprès suficient profunditat...
Fonaments tècnics:
L’empunyadura:
La presa més aconsellable per al revés tallat és la presa continental.
Fases dels cops:
Accions principals:
El punt d’impacte
Empunyadura ben subjectada en el punt d’impacte
Mirar la pilota
Accions secundaries:
Raqueta enrere
Circulació de la raqueta dins d’un traçat senzill
L’acompanyament del cop
L’acabament del cop
Accions auxiliars (auxiliars de les dues primeres)
Presa o empunyadura adequada
Flexió del genolls
Cos de costat
Guiar i equilibrar el cos amb el braç contrari
Cap recte
Rotació del cos
Accions principals:
El punt d’impacte:
Es fonamental per a saber tocar bé la pilota. Considerarem impacte el moment en que posem en contacte la raqueta i la pilota, aquest contacte es produeix durant 4 mil·lèsimes. En el moment d’impacte les cordes miren a la pilota, mai a baix, ja que el marge d’error s’estableix en 5º d’inclinació de la raqueta.
Tots els moviments abans del colpeix van orientats a aconseguir un bon punt i moment d’impacte i una correcte trajectòria i velocitat de la raqueta; el que succeeix després del colpeix (acompanyament i acabament el cop) és conseqüència de l’anterior.
El punt d’impacte del revés tallat és lleugerament més avançat que el revés a una mà. S’ha de buscar equilibri per assegurar el punt d’impacte i per tant augmentar la fase d’aplanament de l’arc, tot augmentant el temps en que la raqueta va en la mateixa direcció de la pilota.
Les cordes de la raqueta en el punt d’impacte estan lleugerament (molt poc) obertes, però pràcticament orientades a la xarxa, és a dir, idèntic que en la volea, però en canvi, el trajecte de la raqueta és molt més llarg que en la volea.
Pel que fa al tren superior:
El punt d’impacte del revés tallat és lleugerament més avançat que el revés a una mà, i el impacte s’ha de produir en el punt més alt del bot de la pilota. S’ha de buscar equilibri per assegurar el punt d’impacte i per tant augmentar la fase d’aplanament de l’arc, tot augmentant el temps en que la raqueta va en la mateixa direcció de la pilota.
Les cordes de la raqueta en el punt d’impacte estan lleugerament (molt poc) obertes, però pràcticament orientades a la xarxa, és a dir, idèntic que en la volea, però en canvi, el trajecte de la raqueta és molt més llarg que en la volea.
En el moment de el impacte, relacionant amb el principi de recorregut òptim d’acceleració, buscarem impactar amb el colze lleugerament separat del cos per tal d’equilibrar la potència i el control del cop (buscant l’equilibri entre amplitud de moviment i control).
En el moment de el impacte, l’espatlla, el colze i la raqueta estaran al mateix plà.
Hi haurà una rotació dels malucs i de les espatlles; per afavorir aquesta rotació, en el moment que s’apropi la pilota, avancem l’espatlla del braç-raqueta (senyalant la pilota amb l’espatlla).
La mirada fixada a la pilota i a la seva trajectòria.
Pel que fa a la posició del tren inferior:
Peus: posició tancada.
Cames: lleugerament flexionades per afavorir el principi d’acció reacció, amb el pes que recau sobre cama del braç-raqueta (cama avançada).
Empunyadura ben subjectada en el punt d’impacte:
Durant la preparació del cop, tindrem una presa més aviat relaxada (per afavorir el principi de la conservació de la quantitat de moviment, on el canell és l’últim segment corporal en transmetre la velocitat al cap de la raqueta, i amb la relaxació afavorirem l’acció reacció del canell imprimint més velocitat al cap de la raqueta).
També fent referència al principi de coordinació d’impulsos parcials, requereix que per a desenvolupar un impuls molt elevat del cap de la raqueta, cal accelerar primer els segments amb més massa corporal i més distants de la mà; d’aquesta manera aconseguirem que el moment angular es transmeti al següent element del sistema donant-li més velocitat angular, per tant, el últim segment (el canell) rep una gran velocitat angular.
Just abans del impacte amb la pilota cal pressionar la empunyadura per a que durant el impacte hi hagi una resposta ferma i evitar una possible desviació de la trajectòria de la pilota.
Mirar la pilota:
Degut a que el moment d’impacte sols dura unes 4 mil·lèsimes de segon només hi ha temps per a mirar la pilota (tot hi que no es podrà veure el impacte degut a la convergència centrada del focus dels dos ulls) tot seguint-la hi haurà més garanties de tocar-la correctament.
- Accions secundaries:
Raqueta enrere:
Ho fem per tal de cercar el impuls per posteriorment dur-la endavant. En el revés tallat, portarem la raqueta ben enrere amb el colze apuntant a la pilota. En aquest moment les cordes estan en paral·lel al terra.
Circulació de la raqueta dins d’un traçat senzill:
Es busca un traçat senzill i rectilini i alhora una major amplitud per tal d’aconseguir més força (cal trobar un equilibri entre amplitud – força – control).
Es portarà la raqueta enrere i gairebé quan passa per el punt més alt del bucle ja comença el moviment de la raqueta endavant.
El recorregut de la raqueta és des de dalt cap a baix i endavant.
En aquest cop cal aplicar el principi de coordinació d’impulsos parcials ja que hem d’aconseguir transmetre la màxima velocitat al cap de la raqueta per a imprimir més efecte. Aquest principi manté que el impuls de la raqueta és el resultat dels impulsos parcials procedents de les cames, tronc, espatlles, braç i mà. Aquest principi requereix que per a desenvolupar un impuls molt elevat del cap de la raqueta durant el moviment de colpeix amb el previ moviment per a agafar impuls, la acceleració dels elements d’impulsió no es produeixin abans de l’acceleració del tronc. Per tant, primer s’acceleren els segments amb més massa corporal i més distants de la mà (cames, tronc..). Mitjançant això aconseguim que el moment angular que es transmeti al següent element dels sistema donant-li més velocitat angular. L’últim segment (el canell) rep una gran velocitat angular.
L’acompanyament del cop:
En aquesta fase la raqueta segueix la direcció de la pilota després del impacte. Hem d’aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat.
Amb el braç no hàbil l’allarguem en sentit contrari però en el mateix plà que el braç executor per tal d’equilibrar-nos i bloquejar la rotació d’espatlles.
Aquesta fase, juntament amb la finalització ens ajudarà a portar el pes del cos endavant i així facilitar la progressió cap a la xarxa en el cas que efectuem un cop de revés tallat en approach.
És recomanable progressar a la xarxa, ja que si el revés tallat està ben executat, el contrari es veurà obligat a fer pujar la pilota la pilota per sobre la xarxa, mai la colpejarà per sobre d’aquesta.
L’acabament del cop:
És el punt on la raqueta s’ha situat una vegada acabat el cop, seguint la inèrcia del cop i així culminant el moviment natural per sobre les espatlles i davant del cos amb el braç estès tot assenyalant amb el cap de la raqueta la direcció de la pilota de tal manera que les cordes de la raqueta queden encarades al cel.
- Accions auxiliars (auxiliars de les dues primeres)
Presa o empunyadura adequada:
Relacionant amb els objectius bàsics de la tècnica, hi ha d’haver una correcte execució a nivell biomecànic, alhora no ha de ser perjudicial per el jugador (per molt eficaç que sigui) degut al elevat volum de treball que es realitza al tennis, és per això que cal tenir una presa adequada, en aquest cas i de manera general aconsellarem utilitzar la presa continental.
Flexió del genolls:
Part fonamental en el colpeix, ja que llançarem el pes endavant i baixarem el centre de gravetat buscant equilibri, realitzant una major pressió sobre la superfície, afavorir el principi d’acció-reacció basada en la Llei de Newton en que qualsevol força que actua sobre una superfície rígida (sol), provoca una força de reacció i en un sistema lliurement mogut, qualsevol moviment rotatori d’un segment en una direcció concreta, provoca la rotació d’un altre segment en una altre direcció.
A la vegada també millorarem la capacitat de reacció i poder veure la pilota des d’una perspectiva més propera a aquesta.
A més, com s’ha dit anteriorment, el colze ha d’apuntar a la pilota, per quest motiu en pilotes baixes caldrà flexionar les cames per tal de que la pilota coincideixi en el plà i la direcció (el vector resultant serà major) de la pilota durant el màxim temps possible, augmentant les probabilitats de colpeix.
Cos de costat:
Com em dit abans, s’ha d’intentar augmentar el temps en que la raqueta viatja en direcció a la pilota per tal de augmentar les probabilitats de colpeix, per tant, si ens col·loquem de costat, el jugador es lliure del perill de donar a la pilota una direcció errònia ja que hi haurà aplanament de l’arc, i la raqueta viatjarà més estona en direcció a la pilota.
Guiar i equilibrar el cos amb el braç contrari:
El braç contrari, per una banda, ajuda al jugador portar la raqueta enrere, recolzant la raqueta en el braç no-raqueta per afavorir el relaxament del braç-raqueta. L’espatlla del braç-raqueta la llencem endavant, cap a la pilota.
Per altre banda, el braç contrari també té la funció d’equilibrar el cos en tot els transcurs de la preparació, colpeix i acabament del cop.
Finalment, en el revés a una mà, el braç contrari, serveix per bloquejar les espatlles en l’acabament del cop.
Cap recte:
El cap també és una peça fonamental per un bon equilibri durant totes les feses del cop.
També és essencial mantenir el cap recte per tenir una perfecte visió de la situació en la pista i una perfecte visió de la trajectòria de la pilota.
Rotació del cos:
Durant l’acció de moviment enrere (raqueta enrere) i el moviment endavant (Circulació de la raqueta dins d’un traçat senzill, colpeix, l’acompanyament i l’acabament del cop), hi ha una rotació del cos per a fer el moviment més fluid i donar al jugador els rendiments de major força i pes de la pilota.
Recuperació del centre:
És la norma bàsica dels desplaçaments en el tennis: Recuperar el centre (la bisectriu) el més aviat possible.
La recuperació es pot amb un pas creuat del peu esquerra per darrere del dret (dretans) (pas de tango).
Joel Ramírez
El drive tallat
Per a efectuar aquest cop, cal menys recorregut que el revés tallat.
Podríem dir que és com una volea de drive però amb més recorregut i on la raqueta recórrer més temps darrere la pilota.
Forma part dels cops defensius (en la majoria dels casos).
El drive tallat efectuat correctament, també és utilitzat com a approach (progressar cap a la xarxa)
El punt d’impacte és el mateix que en el revés tallat, però per l’altre costat.
Joel Ramírez
El joc de peus
El joc de peus és l’habilitat tecnico-tàctica més important per a assegurar un bon punt d’impacte i guanyar temps. Amb un bon joc de peus, disposarem del màxim temps possible per a poder executar de manera més eficaç: control + potència, alhora, farem disminuir al màxim el temps disponible del contrari per tal de que sigui menys eficaç.
La posició de preparat:
Aquesta posició és la forma en que el jugador ha d’esperar la pilota, d’aquesta manera pot reaccionar ràpidament davant els indicis de la posició del contrari i així avançar-se a l’acció del contrari.
Descripció de la posició de preparat:
Frontal a la xarxa
Genolls lleugerament flexionats i lleugera inclinació del tronc per tal de baixar el centre de gravetat.
Peus separats a l’alçada de les espatlles i recolzant el peu sobre la part davantera dels peus
El cap sempre la mantindrem recte per a tenir una perfecte panoràmica del contrari.
Split-step:
En què consisteix?
Aquest pas consisteix en fer un petit salt amb ambdós peus alhora just abans que l’oponent colpegi la pilota, Així, en el moment en que la colpeja, podem sortir en direcció a la pilota en igualtat de condicions tant per l’esquerra, la dreta o si és necessari, endavant o enrere.
El split step s’efectua en posició de preparat, per tant haurem de tenir en compte que el centre de gravetat estigui dintre de la base de sustentació; en el cas de tenir el centre de gravetat fora de la base de sustentació ens desequilibrarà.
Què aconseguim?
Mitjançant l’execució del split step s’afavoreix aquesta petita anticipació davant la trajectòria de la pilota la qual ens permet guanyar aquestes dècimes tan importants per tal de buscar un bon recolzament i poder tenir un bon punt d’impacte.
En el cas d’efectuar el split step en la recuperació de la posició o bé en la progressió cap a la xarxa, ens ajudarà a disminuir substancialment la inèrcia que portava el cos (evitar el contrapeu) i augmentarà la tracció lateral.
En conclusió, amb el split step aconseguim més equilibri, més velocitat de reacció. És fonamental tenir equilibri, ja que sinó pot afectar negativament en el punt d’impacte i per tant fer un colpeix deficient que ens pugui costar el punt.
Unitat de gir:
Partint de la posició de preparat, és el moviment immediat que hem de fer a la vegada al moure el peu del costat del cop i les espatlles en direcció cap a on s’ha de colpejar la pilota.
La cursa:
Carrera d’aproximació a la pilota.
El càlcul d’aquesta carrera depèn sempre de l’observació de la pilota (segons si la colpegem de volea o bé després del bot.
Per a poder realitzar una bona cursa, es recomana fer passes curtes a la sortida, llargues durant el desplaçament i curtes en la fase final d’aproximació per aturar el cos i equilibrar-lo.
Col·locació bàsica dels peus:
Com a regla bàsica, els peus estaran alineats o igualats, mai creuats en el moment de colpejar la pilota..
La recuperació del centre:
És la norma bàsica dels desplaçaments en el tennis: Recuperar el centre el més aviat possible.
Considerarem com a centre bàsic el lloc situat darrere de la marca central de la línia de fons.
Per a desplaçar-nos:
Cal tenir en compte que per a fer una bona sortida, a part de tenir en compte el joc de peus, també ens tenim que ajudar mitjançant l’apropament del centre de gravetat al terra (per augmentar l’efecte del principi d’acció-reacció), abaixar el troc (com si fos una sortida dels 100 metres, on el cap comença en una posició molt baixa fins adquirir la posició erecta del cos; val a dir, però, que durant aquesta sortida no s’ha d’abaixar el cap per tal de no perdre la noció de les distàncies, del contrari o de la pilota.
La mobilitat:
Entenem com a mobilitat l’activitat bàsica de moure els peus, l’equilibri corporal i les tècniques de cursa a partir de la posició de preparat del jugador per anar a buscar la pilota.
Alhora ens referim a les diferents formes de desplaçament a l’ample i al llarg de la pista de tennis:
Desplaçaments laterals (defensius o neutres)
Desplaçament endavant (atacar la pilota i dirigir-se a la xarxa)
Desplaçaments en diagonal i endavant (per atacar les volees a la xarxa)
Desplaçaments de costat o enrere (per els globus o per l’esmaixada)
Desplaçaments girant-se d’esquenes al contrari (des de la xarxa al fons per a fer un contraglobus)
Desplaçaments laterals (defensius o neutres):
En el fons de la pista:
a) Després de efectuar el split step, fer una sortida lateral tot obrint la punta del peu del sentit de la sortida i seguidament mitjançant desplaçament creuats (on la cama contraria al sentit de la sortida passa per davant de l’altre) per tal de poder arribar a copejar la pilota de costat i així aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat.
b) Després d’efectuar el split step, es fa una petita passa amb la cama del sentit de la sortida tot obrint la punta d’aquest mateix peu, i seguidament mitjançant desplaçament creuats (on la cama contraria al sentit de la sortida passa per davant de l’altre) per tal de poder arribar a copejar la pilota de costat i així aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat.
c) Després d’efectuar el split step, s’ajunta la cama del sentit de la sortida amb la cama contraria, provocant així un desequilibri cap al costat de la sortida, i seguidament mitjançant desplaçament creuats (on la cama contraria al sentit de la sortida passa per davant de l’altre) per tal de poder arribar a copejar la pilota de costat i així aconseguir una trajectòria al màxim temps possible darrere de la pilota per augmentar la probabilitat de colpeix i a la vegada se li dona direcció a la pilota i profunditat. D’aquesta manera, la inèrcia del cos ja està en direcció al cantó de la sortida, i d’aquesta manera l’acceleració màxima s’assoleix en menys temps; en conclusió, que arribarem a la pilota abans i per tant tindrem més temps per a preparar el colpeix.
Mitjançant aquesta carrera d’aproximació a la pilota, aprofitarem la velocitat, que juntament amb la inèrcia del cos, podrem donar més velocitat i profunditat al cop.
Desplaçament endavant (atacar la pilota i dirigir-se a la xarxa)
Endavant:
a) Després del split step, fer un altre split step però recolzant la punta dels peus darrere la línia del cos de tal manera que provocarem un desequilibri cap endavant, llençant el pes del cos en direcció a la sortida. Mitjançant aquesta sortida, disminuirem el temps necessari per assolir l’acceleració màxima.
b) Després del split step, fer un pas enrere, on augmentarem la tracció amb la cama que recolzarem enrere, on tot el pes es transportarà sobre aquesta cama i d’aquesta manera augmentarem la pressió sobre aquest punt podent afavorir l’efecte acció-reacció amb el sol, tot creant més impulsos verticals; d’altre banda, al tenir les cames separades, crearem més impulsos verticals. En conclusió, provocarem una sortida més explosiva.
Desplaçaments de costat o enrere (per els globus o per l’esmaixada)
Enrere:
Després del split step, es fa un pas endavant, on augmentarem la tracció amb aquesta cama, on tot el pes es transportarà sobre aquesta cama i d’aquesta manera augmentarem la pressió sobre aquest punt podent afavorir l’efecte acció-reacció amb el sol, tot creant més impulsos verticals; d’altre banda, al tenir les cames separades, crearem més impulsos verticals. En conclusió, provocarem una sortida més explosiva.
Segons la distància que haguem de recórrer, farem els passos curts (en el cas de passos d’ajust) o bé passes llargues (en cas de passos de llarga distància).
Els desplaçaments més efectius són els passos creuats (ja que el pas lateral no ens permet tant de desplaçament); en passos laterals (d’esgrima) per a recórrer 10 metres necessitem un total de 16 recolzaments, en canvi, amb passos creuats, en necessitem la meitat.
Per a efectuar aquest pas creuat passarem la cama contraria de la raqueta per davant, ja que d’aquesta manera aconseguirem més equilibri, ja que anirem més de costat i a més aconseguirem més base de recolzament. En el hipotètic cas que féssim els passos creuats passant la cama contraria de la raqueta per darrere no tindríem tant equilibri ja que ens desplaçaríem més de cara, i per altre banda disminuiríem la base de recolzament.
Desplaçaments girant-se d’esquenes al contrari (des de la xarxa al fons per a fer un contraglobus):
Enrere:
En els casos que ens facin un globus profund o bé un globus amb gran càrrega de liftat, haurem de recórrer una llarga distància en el menor temps possible, per tant ho podrem fer amb passos creuats (explicats anteriorment) o bé amb una carrera corrent de cara cap al fons de la pista (donant “l’esquena” a la xarxa) però sense perdre en cap moment la percepció de la pilota tot rotant el tronc per el costat-raqueta.
Després del split step, es fa un pas endavant i alhora canviem de sentit del cos tot rotant les puntes dels peus, d’aquesta manera correrem endavant. Amb aquest pas previ endavant augmentarem la tracció amb aquesta cama, on tot el pes es transportarà sobre aquesta cama i augmentarem la pressió sobre aquest punt podent afavorir l’efecte acció-reacció amb el sol, tot creant més impulsos verticals; d’altre banda, al tenir les cames separades, crearem més impulsos verticals. En conclusió, provocarem una sortida més explosiva.
La mobilitat en funció del colpeix:
En la volea:
Prop de la xarxa, els desplaçaments més efectius per a adoptar més ràpidament una posició adequada per a volejar són els passos creuats (ja que el pas lateral no ens permet tant de desplaçament), on sempre que sigui possible, transferirem el pes del cos sobre el peu més avançat (sempre la cama oposada al cop). Amb aquest pas en creuat on avancem la cama oposada al cop, aconseguirem colpejar de costat i per tant, augmentarem el temps en que la raqueta viatja en direcció a la pilota per tal de augmentar les probabilitats de colpeix, per tant, si ens col·loquem de costat, el jugador es lliure del perill de donar a la pilota una direcció errònia ja que hi haurà aplanament de l’arc, i la raqueta viatjarà més temps en direcció a la pilota.
En el drive i el revés:
Carrera d’aproximació a la pilota.
El càlcul d’aquesta carrera depèn sempre de l’observació de la pilota (segons si la colpegem de volea o bé després del bot.
Per a poder realitzar una bona cursa, es recomana fer passes curtes a la sortida, llargues durant el desplaçament i curtes en la fase final d’aproximació per aturar el cos i equilibrar-lo.
Drive:
Una vegada efectuat el desplaçament el recolzament és produirà d’una forma més acusada a la cama dreta (en el cas de dretans).
Si el practicant ha aconseguit un bon recolzament i adopta una posició més lateral el recolzament global estarà molt més equilibrat entre les dues cames, encara més però en la cama dreta.
Es recomana utilitzar recolzament semi-obert (és el recolzament més eficaç), ja que ens estalviem un pas i facilitem i alhora augmentem la transferència de forces cap a la pilota.
Revés a una mà:
Tècnicament aquest cop necessita d’un fort recolzament a la cama del davant per tal d’aconseguir una bona acceleració i colpeix per davant del cos. La cama del davant és la dreta (en el cas dels dretans), per darrera queda la cama esquerra, no cal dir que l’equilibri per a efectuar aquest cop té una gran importància, molt més que en altres colpejos, ja que la presa té un sol punt de recolzament per tant hem de recórrer al tren inferior per tal d’aconseguir tota aquesta força i acceleració necessària.
És recomana una posició lateral tancada per tal de facilitar l’amplitud de moviment de les articulacions del tren superior.
Revés a dues mans:
De la mateixa manera que en el revés a una mà, el pes del recolzament recau a la cama del davant la dreta (en el cas dels dretans), la diferència més important però es veu reflectida en la posició que pot adoptar el jugador en el cas de no poder efectuar una bona parada degut a les possibles circumstàncies de joc, amb el revés a dues mans es poden retornar moltes pilotes en una situació límit, o en situació de desequilibri.
El recolzament més eficaç per al revés a dues mans és la posició tancada perquè és el recolzament que ofereix una major transferència de forces cap a la pilota.
En el remat:
Prop de la xarxa, com hem dit anteriorment, els desplaçaments més efectius són els passos creuats (ja que el pas lateral no ens permet tant de desplaçament); en passos laterals (d’esgrima) per a recórrer 10 metres necessitem un total de 16 recolzaments, en canvi, amb passos creuats, en necessitem la meitat.
Per a efectuar aquest pas creuat passarem la cama contraria de la raqueta per davant, ja que d’aquesta manera aconseguirem més equilibri, ja que anirem més de costat i a més aconseguirem més base de recolzament. En el hipotètic cas que féssim els passos creuats passant la cama contraria de la raqueta per darrere no tindríem tant equilibri ja que ens desplaçaríem més de cara, i per altre banda disminuiríem la base de recolzament.
La mobilitat i el joc de peus en el remat és de gran importància, ja que hem d’aconseguir col·locar-nos sota la pilota per a poder rematar en millors condicions.
Joel Ramírez
